Despedida y cierre (1a parte)

Hola,hola amiguet@s ya se que cada vez tardo mas mas en escribir,pero fijaros, es proporcional al tiempo que me queda para regresar a Casa.Es curioso pero la frecuencia de escribir a llevado ,de forma totalmente inconsciente, a esta paradoja.
También van a ser 9 meses desde que me fuí... si,si todo un embarazo !!!!!
Tengo muchas cosas que contaros y muchas ganas de veros.Si no pasa res,i ara em permetreu que escrigui en català,aquest el´ultim blog que escric i em be de gust fer-ho amb la meva llengua paterna.
Aquestes darreres setmanes he acabat la feina de la web y els a agradat molt,o aixó m han dit.També he tancat una exposició per quan torni.He estat una setmana a Nicaragua construint uns fogons que estalvien un 70%de llenya per cuinar.Tenin en compte la bestial desforestació y la dependència de la llenya per susbsistir, es una gran cosa.Em aprofitat per capacitar a 3 persones del barri y així poden anar fent els fogons a la comunitat ,i tothom surt guanyant.També em disenyat la nova construcció que farem al costat del menjador,per tal de fer una guarderia i un espai per tallers.Estem molt il.lusionats i es una bona cosa,necesaria i útil.A galicia estan fent moles coses per recollir diners i amb una mica mes poderem tirar endavant aquest projecte,ja us explicaré......
Y mentrestant s´ está constituint la fundacio "Carme Blanch" a Barcelona i l´ adquisició de la casa de la Carme per la fundació n´es ,el primer pas.
I parlant de Carmes..... estan a Ocotal,una persona que em coneix i conec em diu...."saps que van veure a la Carme baixar d´un taxi i entrar a casa seva fa tres dies? "
ba,no crec en aquestes coses,pero després vaig anar cap a casa solet,a dormir solet.......... ostia va haber moments de sugestionamnet que sort que em vaig saber controlar que si no es per sortir corrents !!!! Que cabrón el que m´ho va dir !!!!!

I ara ,aquests deu dies que em queden, son per acabar petites coses pendents,i sobretot per fer balanç d´aquesta primera etapa del camí,que us puc dir...... que a estat complexe,molt complexe pero a la vegada molt interessant,dificil pero sempre encarada amb una actitud positiva.

Vaig cap a Madrid primer per veure a L´Anna que, de tot,es lo que mes he trovat a faltar.Ting ganes d abraçar-la i trovar molts moments per poder parlar i riure plegats.
I després vosaltres amics... també us he trovat a faltar.A cada un en un moment concret pero tots heu ests presents en el meu pensament mes d una vegada.
De le coses negatives de la distancia,potser lo pitjor per mi es no poder ajudar a aquells amics que heu tingut turbolències en aquests mesos i m he sentit impotent per fer-os costat com us merexeu y´m sorry.
Ja, the end.

vaig a veue si afegeixo alguna foto final,

Ens veiem ben aviat companys and family.


Albertus